El Vaixell de la Llibertat s’acomiada

Tot trajecte té un punt de partida i un altre d’arribada.  El Vaixell de la Llibertat finalitza la seva singladura. Tenim pendents la publicació d’una de les tasques de la segona unitat. S’han d’editar un vídeo i tres lectures. Pensava que encara seria possible la segona tasca, conversar amb la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, però el temps se’ns ha tirat a sobre. Haurem d’emular el canal de comunicació dels nàufrags. Publicarem les preguntes que va pensar cada component del grup en el blog i potser l’atzar ens regalarà una sorpresa…

Aprofito aquesta entrada per explicar la darrera sessió. Era la segona jornada de la prova final del curs. Hem d’administrar un examen perquè els alumnes puguin obtenir un certificat de nivell lingüístic (A2, segons el MECR). Destinem el segon dia per avaluar l’expressió oral. Una estona abans, vaig improvisar un altre exercici, més afí a la metodologia del curs. De totes maneres, ho vaig negociar amb els alumnes. Els vaig demanar si volien prova tradicional o bé revolucionària. Van acceptar entusiasmats la segona opció.

12122013

Vaig formar tres grups de quatre alumnes mentre esperaven el seu torn. Els vaig proposar dues tasques: havien d’idear preguntes per a Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i havien d’escriure-li  un text animant-la a participar en la xerrada. Després els vaig explicar en què consistiria l’avaluació de la part oral. Havien de respondre’m a tres preguntes:

  1. Com havia anat el manifest amb què es van comprometre en la primera sessió?
  2. Quina puntuació de curs es mereixien? Per què?
  3. Quina imatge proposaven el que els havia representat aquest projecte?

Precisament l’ordre de la gravació dels manifestos ens va servir per establir el torn per a l’entrevista personal.  Aquí teniu  el resultat de la darrera qüestió.

La presentació finalitza amb les darreres paraules que escolten dels familiars abans d’embarcar-se. Va ser una de les propostes per nomenar aquest projecte. També serà l’última expressió que formularem dijous, darrer dia del curs.

Reconec que no hem seguit la metodologia al peu de la lletra i que inicialment havia esbossat un projecte un pèl ambiciós. N’estic molt content i satisfet del resultat. De vegades he dubtat si és un mètode adequat per a l’aprenentatge d’una segona llengua ja que les propostes furgaven en l’experiència personal de cada alumne. Per tant, a l’hora d’expressar sentiments els costava articular-los en una altra llengua. Ara bé, potser algun alumne no ha assolit tots els objectius del currículum, però n’ha assolits de l’ocult. Per exemple, una alumna em va confessar que estava a punt de superar un trauma psicològic i que ja veia possible que arribés algun dia que es podria expressar en català. Una altra alumna, que el primer dia de classe m’avisés que volia plegar perquè trobava que el nivell era baix i no volia perdre el temps, expressés ahir que s’ho havia passat tan bé cada dia! Podria enumerar-ne una dotzena més de testimonis. Com qualsevol viatge, ha estat una experiència enriquidora i transformadora.

One thought on “El Vaixell de la Llibertat s’acomiada

  1. Pingback: La patacada | la rebotiga

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s